Curs fluvial i morfodinàmica

En aquest tram, com a resultat de les intervencions humanes, ens trobem amb un canal del riu excessivament ample i d'escassa profunditat en bona part unit al baix cabal que ja anunciàvem a la problemàtica. Hi ha per tant, un canvi en la morfologia primitiva del riu traduït en un perfil irregular amb esvorancs puntuals (veure gràfica 2) i una extensa zona amb poc moviment de l'aigua, la qual queda estancada, havent-hi així predomini excessiu de la sedimentació sobre l'erosió (no hi ha transport de materials). Cal destacar també, que molt sovint hi ha molt poca velocitat de circulació del corrent i, que a la vegada, durant l'estiu es poden produir increments de temperatura fins a punts crítics.

 

 

Si desitja visualitzar el perfil topogràfic del riu abans de les actuacions obri els següents PDF's: perfil_tram1-1, perfil_tram1-2.

Objectius:

Es vol recuperar una morfologia fluvial regular, suavitzant el perfil actual i estrènyer el canal de pas del corrent per així incrementar la velocitat de l'aigua. L'objectiu final és que el riu desenvolupi una dinàmica fluvial a partir d'aquestes actuacions molt més semblant a la primitiva però que a la vegada estigui adaptat a aquestes noves condicions, tenint en compte és clar, les limitacions existents.

Entorn fluvial

Com a conseqüència de les intervencions humanes esmentades en la problemàtica, ens trobem un bosc de ribera empobrit tant a nivell d'individus (pèrdua de massa forestal), com de diversitat (predomini del gènere Salix) i d'estructura, registrant-se una baixa resiliència que ha permès l'entrada i un cert grau de consolidació de vegetació ruderal i d'algunes espècies al.lòctones. Hi ha una zona a la ribera del marge esquerra on va tenir incidència important l'extracció d'àrids que es troba actualment recoberta de vegetació herbàcia arrelada sota el codolar que forma el sòl d'aquesta zona.

Objectius:

La principal meta a assolir és recuperar un bosc de ribera estructurat i resilient. I que així, de retruc, tota la fauna susceptible de residir en aquest ecotó colonitzi l'espai gràcies a l'aparició de nous nínxols (increment d'hàbitats disponibles). També conseqüentment, hauríem de percebre una millora ecològica en el curs fluvial. Un altre efecte positiu addicional seria la generació de més llocs amb ombra, molt útils de cara a l'aigua del riu i a la diferent fauna per als períodes estivals.

Per dur-ho a terme s'hauria d'assolir en primer lloc un increment de la continuïtat longitudinal, la connectivitat transversal i la connexió vertical per restablir les seves principals funcions:

• Actuar com a corredor biològic i ésser clau en aspectes hidrològics i geomorfològics com conferir estabilitat.
• Reduir l'erosió.
• Retenir sediments.
• Regular l'escolament i reduir la velocitat de l'aigua i la seva força d'arrossegament.

La via per aconseguir-ho serà potenciant les espècies autòctones més desafavorides i disminuint la proliferació de les espècies invasores, al.lòctones i banals; la qual cosa és regulada pel mateix ecosistema un cop s'ha assolit l'establiment i desenvolupament de les espècies autòctones i a la vegada es registra un règim de cabals apropiat (en aquest sentit podríem trobar dificultats). A més, per contribuir a la colonització de nova fauna es podria procedir a la creació d'hàbitats artificialment.