Restauració de lleres

Pla Especial

 

El Pla Especial Urbanístic de Millora del tram fluvial del riu Segre al seu pas pel TM d’Alòs de Balaguer consta de cinc documents: la memòria informativa, la memòria d’ordenació, la documentació gràfica, els plànols i els annexos.

 

El present PEU és un instrument que ha de permetre la planificació específica de l’espai fluvial d’Alòs de Balaguer per tal d’assolir la seva conservació, millora ecològica així com també la transmissió del seu valor com a espai natural al conjunt de la ciutadania. D’aquesta manera, s’estableixen uns objectius generals i específics a perseguir per tal d’assolir el compliment d’aquesta funció esmentada.


Els promotors del present pla són la Societat de Pescadors d’Alòs de Balaguer i l’Ajuntament del citat municipi. Es justifica la seva elaboració pel fet que es tracta d’una zona del mig Segre molt afectada històricament per l’activitat humana però que a la vegada presenta un elevat potencial ecològic. Cal afegir a més, que no hi ha precedents en les comarques de Lleida de la utilització d’un pla especial com a figura de protecció i millora d’un espai natural per bé que en el Pla especial del pantà de Sant Antoni (2002) s’hi constata algun paral·lelisme tot i ser un bàsicament un instrument de regulació dels usos de l’esmentat espai.

 

Imatge aèria del riu Segre del Juliol de 1975 just abans de passar pel nucli d'Alòs de Balaguer (corresponent als trams 3 íntegrament i 2 i 4 parcialment)


Pel que fa l’àmbit del Pla, s’ha definit en base a tres aspectes: la divisió municipal, la inundabilitat segons la corba del període de retorn dels 500 anys i la xarxa viària.

 
Un cop definit l’àmbit del Pla s’han analitzat altres aspectes legals amb influència sobre el Pla. Aquests són el marc legal, on destaca la Directiva Marc de l’Aigua per les seves referències explícites a la protecció i conservació dels ecosistemes aquàtics i vinculats; la relació amb el planejament municipal vigent –el municipi està pendent de l’aprovació del POUM-; l’afectació a les propietats privades mitjançant l’anàlisi de la propietat del sòl segons el cadastre i l’especificació de l’existència d’edificacions; el detall del procés de tramitació i finalment, la documentació ambiental necessària que ha d’aportar el pla i l’estudi d’integració paisatgística.


Tot seguit a la introducció d’aquests aspectes fonamentals, es fa referència als aspectes territorials i ambientals d’influència en l’àmbit del pla. En primer lloc, es fa ressò de l’encaix territorial del sistema fluvial objecte del pla. En aquest apartat s’hi detalla la seva ubicació geogràfica; la relació amb els espais protegits de la zona com són l’aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa, on s’hi emmarca la zona de l’àmbit de més influència fluvial, i l’espai Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana. Finalment també s’especifiquen els vincles amb els espais de connexió ecològica especificats pel Pla Territorial de Ponent.


A continuació de l’encaix territorial es procedeix a descriure els diferents medis de l’àmbit objecte del pla. D’especial interès és el medi hídric donat que el curs fluvial és el principal element constitutiu de la zona a nivell ecològic. D’altra banda, en la descripció del medi socioeconòmic, es detalla la influència i presència humana a la zona, element estretament lligat a les possibilitats de protecció de l’entorn. Com a element econòmic a potenciar, es destaca l’atractiu turístic que pot representar la zona pel que fa a esports d’aventura i també l’activitat de pesca i caça que hi té lloc en els diferents vedats d’Alòs.


La memòria informativa conclou amb una diagnosi ambiental de la situació actual del tram fluvial de l’àmbit i la zona ripària i amb un detall dels principals elements conflictius relacionats amb la intervenció humana que afecta a les condicions ambientals del tram fluvial de l’àmbit del pla.


En el segon document, la memòria d’ordenació, es ressalta de nou l’àmbit del pla afegint-hi a més una divisió de tres zones que suposaran diferents graus de protecció:

1. Zona de protecció hídrica: consisteix en la zona més influenciada per la dinàmica fluvial (lliure d’usos antròpics).

2. Zona de protecció fluvial: delimitada per la zona inundable pel cabal de retorn de 500 anys (en molts casos ocupa camps de conreu).

3. Zona d’amortiment d’impactes: delimitada per la xarxa viària allí on la corba dels 500 anys queda més a prop del riu que el camí asfaltat.


Seguint amb l’aspecte de la ordenació, per tal de regular el conjunt de l’àmbit es detallen un seguit de normes urbanístiques que es complementaran amb la legislació sectorial.


Per facilitar la visualització de l’àmbit així com també algunes de les determinacions que s’estableixen en el present PEU, s’hi inclouen els documents de documentació gràfica i plànols.


El darrer document que conforma el present PEU és el dels annexos. S’hi detallen un seguit d’actuacions per a la millora de l’espai incloses dins el projecte de millora del tram fluvial de riu Segre al seu pas per Alòs de Balaguer. També s’inclouen un estudi de sostenibilitat econòmica per assegurar que l’elaboració del pla no afecta a les finances municipals així com un detall de la mobilitat generada pel desplegament del pla. Finalment es detallen les darreres sol·licituds de permisos per a activitats extractives a la zona de l’àmbit i el present resum de les determinacions de l’àmbit.